Full
d’autoavaluació individual
PARTICIPACIÓ AL BLOC
|
Grup (mati/vesprada) Matí 3ª Avaluació
|
|
Alumne/a: Jaume Baldoví Ribes
|
1.
Comentaris que he realitzat al bloc de JAR (valor
70%):
|
TASCA
INDIVIDUAL
|
Compleix
les normes de publicació(si/no)
|
Originalitat
(de
|
|
1. “Demasiado deporte virtual”
|
No
|
|
|
2. Alt rendiment…?
|
Si
|
8
|
|
3. Sexisme i activitat
física/esportiva
|
No
|
|
|
4. Dòping, ética i esport.
|
Si
|
8
|
|
5. Sobre l’honestedat.
|
Si
|
8
|
|
6. L’esport, últim reducte del
sexisme.
|
Si
|
8
|
|
7. I si aprenem dels “gansos”…?
|
Si
|
8
|
|
8. Discapacitat i activitat
física.
|
Si
|
8
|
2.
Publicacions que he realitzat al meu bloc de grup o comentaris
realitzats a entrades d’altres companys i companyes (valor 30%):
|
Títol
i data de la publicació
|
Compleix
les normes de publicació(si/no)
|
Originalitat
(de
|
|
1.
|
|
|
|
2.
|
|
|
|
3.
|
|
|
|
4.
|
|
|
|
5.
|
|
|
9.
La valoració quantitativa que considere que mereix
per les aportacions al bloc comentades anteriorment és de (70% + 30%): 7 (de 0 a 10).
10. Seguidament
adjunte els comentàris i publicacions que he valorat als apartats anteriors al
llarg d’aquesta avaluació.
1-Seguint la línia del gran Copete, la meua
posició davant el dopping és que no es pot acceptar embrutar el nom de
qualsevol esport d'una forma tan miserable!
Un dels grans valors de qualsevol esport, es l'humiltat i el sacrifici que fas per a aconseguir els teus repte. Fer "trampa" ja no sols per a l'esportista que perjudica la seua salut i embruta el seu nom, sino tota la gent que el te com a exemple, i pot influenciar a aqualsevol persona a fer el mateix que fa ell.
Hi ha que inculcar desde ben menuts als alumnes, de que a base de treball i d'esforç es conseguixen les coses, quantes voltes meu haurà dit ma mare i mon pare... Sense alguna d'aquestes dos coses, es quasi impossible aconseguir els teus reptes, així que motivar als xiquets que tinguen ganes de treballar, i no pensar que han de tindre un caracter que només els importe guanyar.
Que no es legalitze el dopping perque serà un descontrol total, que pot acabar molt malament amb la salud de les persones principalment, i també pedre els valors i l'esperit del esport.
Un dels grans valors de qualsevol esport, es l'humiltat i el sacrifici que fas per a aconseguir els teus repte. Fer "trampa" ja no sols per a l'esportista que perjudica la seua salut i embruta el seu nom, sino tota la gent que el te com a exemple, i pot influenciar a aqualsevol persona a fer el mateix que fa ell.
Hi ha que inculcar desde ben menuts als alumnes, de que a base de treball i d'esforç es conseguixen les coses, quantes voltes meu haurà dit ma mare i mon pare... Sense alguna d'aquestes dos coses, es quasi impossible aconseguir els teus reptes, així que motivar als xiquets que tinguen ganes de treballar, i no pensar que han de tindre un caracter que només els importe guanyar.
Que no es legalitze el dopping perque serà un descontrol total, que pot acabar molt malament amb la salud de les persones principalment, i també pedre els valors i l'esperit del esport.
2-Fa un temps, vaig sentir aquesta noticia a la
prensa i em vaig quedar sorprés.
Un gran gest, que honra a aquest esportista com a una gran persona, i com a un gran esportista, el contrari del que diu Martin Fiz.
Martin Fiz, diu que un esportista ha d’eixir a guanyar. Jo pense que no, un esportista ha d’eixir a disfrutar i a pasar-s’ho bé.
Em jue un rinyó i part de l’altre a que l’atleta Ivan, disfrutaría més, fent el que ha fet, que si havera guanyat la carrera. Perque si havera guanyat, crec que s’havera quedat amb un gust amarg de no guanyar la carrera “plenament”.
A mi em va pasar un cas paregut: El meu equip va marcar. I se’n anà tot l’equip a cel.ebrar-ho amb un company que estaba fora, a l’altra part del camp. En futbol si cel.lebres el gol al teu camp, l’equip contrari pot traure de centre i continuar la jugà, i això es el que va pasar, que es va quedar sols el porter, i ens van marcar mentre cel.ebrarem el gol.
En això vuic dir, que també ha sigut un error del que anava primer, ja que deus de saber on està la meta, però errar es humà, i fer gestos com aquestos, fan que quede per al record de molta gent.
Un gran gest, que honra a aquest esportista com a una gran persona, i com a un gran esportista, el contrari del que diu Martin Fiz.
Martin Fiz, diu que un esportista ha d’eixir a guanyar. Jo pense que no, un esportista ha d’eixir a disfrutar i a pasar-s’ho bé.
Em jue un rinyó i part de l’altre a que l’atleta Ivan, disfrutaría més, fent el que ha fet, que si havera guanyat la carrera. Perque si havera guanyat, crec que s’havera quedat amb un gust amarg de no guanyar la carrera “plenament”.
A mi em va pasar un cas paregut: El meu equip va marcar. I se’n anà tot l’equip a cel.ebrar-ho amb un company que estaba fora, a l’altra part del camp. En futbol si cel.lebres el gol al teu camp, l’equip contrari pot traure de centre i continuar la jugà, i això es el que va pasar, que es va quedar sols el porter, i ens van marcar mentre cel.ebrarem el gol.
En això vuic dir, que també ha sigut un error del que anava primer, ja que deus de saber on està la meta, però errar es humà, i fer gestos com aquestos, fan que quede per al record de molta gent.
3-Seguent realistes, les xarxes de comunicació,
els telediaris per exemple, necessiten tindre audiència, audiència i audiència,
i pense que dona més audiència ara mateixa( i no deuria de ser aixi) el
flequillo del Cristiano, que Mireia Belmonte que ha guanyat dos medalles d'or
ella asoletes, i com si res.
Precissament al meu poble, a Sueca, l'equip femení de futbol, ha ascendit de categoria. Jo he anat més d'un partit a veure-les, i en ganes i il.lusió tot es pot aconseguir.
El grup de gimnàstica rítmica ACEUS, tenen un alt nivell, ja que sempre queden de les primeres en la seua modalitat.
L'encarnació, una escola que juga a bàsquet, en modalitat femenina sempre guanyen i guanyen.
Ma mare (que es la regidora d'Esports a Sueca), m'ha dit que en totes les modalitats menys la de billar, hi han xiques que practiquen tots els esports. Hi ha una boxejadora inclosa.
El no deixar ser professionals a les dones en l'esport era una cosa que jo desconeixia, i que em pareix una barbaritat. Amb aquest sexisme, no podem arribar molt lluny. Tenim el que ens meresquem, en realitat.
A quin punt de locura hem aplegat, que hi han tantes desigualtats i discriminacions??
Precissament al meu poble, a Sueca, l'equip femení de futbol, ha ascendit de categoria. Jo he anat més d'un partit a veure-les, i en ganes i il.lusió tot es pot aconseguir.
El grup de gimnàstica rítmica ACEUS, tenen un alt nivell, ja que sempre queden de les primeres en la seua modalitat.
L'encarnació, una escola que juga a bàsquet, en modalitat femenina sempre guanyen i guanyen.
Ma mare (que es la regidora d'Esports a Sueca), m'ha dit que en totes les modalitats menys la de billar, hi han xiques que practiquen tots els esports. Hi ha una boxejadora inclosa.
El no deixar ser professionals a les dones en l'esport era una cosa que jo desconeixia, i que em pareix una barbaritat. Amb aquest sexisme, no podem arribar molt lluny. Tenim el que ens meresquem, en realitat.
A quin punt de locura hem aplegat, que hi han tantes desigualtats i discriminacions??
4-Impressionant artícle que a més de u el farà
reflexionar.
Desconeixia perque volaven en forma de V els gansos, pero ara que ja ho se, em pareix increíble tot el que fan.
Es una metàfora del que no passa amb aquesta societat. Aquesta societat si pot ser u millor que l'altre, ixe sera el millor.
Quanta satisfacció dona fer una feina ben feta en grup. Comparant-ho amb l'esport, el remo, que tenen que anar tots acompasats, amb el mateix ritme, més o menys la mateixa força i potència, si un es descuida, tira per terra el treball dels demés.
Sempre s'ha dit que el treball en equip es millor, per a tú mateix i per als demés, perque intercanvies experiències, opinions i reflexions.
Molts estudis que s'han fet al món del ciclisme diuen,. que si hi ha un pelotó, el pelotó va més ràpid que un escapat, ja que l'escapat es troba asoles, es pot avorrir més fàcilment i es tot més monòton, amb grup tot es diferent.
Tens una persona que va marcant el ritme, tens més gent al costat,es produeixen més situacions típiques de carrera, que eviten caure en la monotonia.
Aquesta societat deuria ser més cooperativa, i oblidar-se de fer-se més ric que l'altre, perque així no anem a ningun lloc, aixina creem una societat egoista i individualista.
Desconeixia perque volaven en forma de V els gansos, pero ara que ja ho se, em pareix increíble tot el que fan.
Es una metàfora del que no passa amb aquesta societat. Aquesta societat si pot ser u millor que l'altre, ixe sera el millor.
Quanta satisfacció dona fer una feina ben feta en grup. Comparant-ho amb l'esport, el remo, que tenen que anar tots acompasats, amb el mateix ritme, més o menys la mateixa força i potència, si un es descuida, tira per terra el treball dels demés.
Sempre s'ha dit que el treball en equip es millor, per a tú mateix i per als demés, perque intercanvies experiències, opinions i reflexions.
Molts estudis que s'han fet al món del ciclisme diuen,. que si hi ha un pelotó, el pelotó va més ràpid que un escapat, ja que l'escapat es troba asoles, es pot avorrir més fàcilment i es tot més monòton, amb grup tot es diferent.
Tens una persona que va marcant el ritme, tens més gent al costat,es produeixen més situacions típiques de carrera, que eviten caure en la monotonia.
Aquesta societat deuria ser més cooperativa, i oblidar-se de fer-se més ric que l'altre, perque així no anem a ningun lloc, aixina creem una societat egoista i individualista.
5-Un gran artícle, que amb la seua història,
molt emotiva, farà a moltes persones reflexionar sobre com son i com han de ser
tractats els discapacitats.
Jo per sort, vixc aquest món molt a prop, ja que mon pare treballa a un centre d'educació epecial i ve tots els dies contant les històris que passen allí.
Mon para abans tenia un treball on guanyava més diners que d'educador, pero diu que lo gratificant que és treballar amb ells, no hi ha ningú que ho pague.
Esta clar, que hi ha dies que acaba un poc fart, però clar... ho has de compendre.
Son unes persones que necessiten molt de carinyo, que es senguen apreciades, perque aquesta societat pareix que les aparte com si d'apestats es tractaren. No hi ha res més bonic que veure una sonrisa d'una persona.
També tinc un tio que es discapacitat físic, desde fa uns 15 anys, i no l'impedix anar tots els dies a la piscina a nadar! Un dia varem fer una carrera i em va guanyar, 2km es fa al dia.
En definitiva, no se que més dir que no haja dit jo o els meus companys, que es necessita una millora molt gran en aquest sector, ja que poden haver molts recursos, pero ens ho estan impossibilitant.
Jo per sort, vixc aquest món molt a prop, ja que mon pare treballa a un centre d'educació epecial i ve tots els dies contant les històris que passen allí.
Mon para abans tenia un treball on guanyava més diners que d'educador, pero diu que lo gratificant que és treballar amb ells, no hi ha ningú que ho pague.
Esta clar, que hi ha dies que acaba un poc fart, però clar... ho has de compendre.
Son unes persones que necessiten molt de carinyo, que es senguen apreciades, perque aquesta societat pareix que les aparte com si d'apestats es tractaren. No hi ha res més bonic que veure una sonrisa d'una persona.
També tinc un tio que es discapacitat físic, desde fa uns 15 anys, i no l'impedix anar tots els dies a la piscina a nadar! Un dia varem fer una carrera i em va guanyar, 2km es fa al dia.
En definitiva, no se que més dir que no haja dit jo o els meus companys, que es necessita una millora molt gran en aquest sector, ja que poden haver molts recursos, pero ens ho estan impossibilitant.
6-Jo crec que aquest tema és molt complicat de
tractar! L'esport d'èlit, l'esport aficionat, el dopping...
Igual que l'autora de l'artícle, quan tinga un fill,(si tinc un fill), l'incitaré a que faça esport, i que es dedique a l'esport que més vuiga ell, no el que més m'agrade a mi.
Sempre desde una perspectiva amateurista, intentant inculcar-li el mínim possible la competitivitat, (tema molt present en aquesta època.)
La competitivitat té les seues coses bones, però també en té de dolentes, com l'egoïsme, la frustració, i quan el guanyar és més important que tot. Ací és on apareix el tema del dopping.
Que sentiria Lance Armstrong quan declararia, tot el que havia fet per a guanyar els 6 o 7 Tours que té.
Que pensaria el seu fill, que el tenia com a un heroi?
A mi em cauria la cara de vergonya
Moltes persones s'excusen en que l'atletisme o el ciclisme són dels esports més durs que hi ha, i acceptarien l'ús del dopping en aquests esports.
Guanyar, guanyar i guanyar sense pensar en la nostra salut tant física com psíquica, ja que estàs enganyant-te a tú mateix i als demés.
En definitiva, no es tinc gens però gens a favor del dopping, ja que a més a més de perjudicar la teua salut, desprestigies tot el que has fet abans i enganyes a molta gent que t'admira.
Lo bonico que es l'esport en estat pur!!!
Ale, a sopar!
Igual que l'autora de l'artícle, quan tinga un fill,(si tinc un fill), l'incitaré a que faça esport, i que es dedique a l'esport que més vuiga ell, no el que més m'agrade a mi.
Sempre desde una perspectiva amateurista, intentant inculcar-li el mínim possible la competitivitat, (tema molt present en aquesta època.)
La competitivitat té les seues coses bones, però també en té de dolentes, com l'egoïsme, la frustració, i quan el guanyar és més important que tot. Ací és on apareix el tema del dopping.
Que sentiria Lance Armstrong quan declararia, tot el que havia fet per a guanyar els 6 o 7 Tours que té.
Que pensaria el seu fill, que el tenia com a un heroi?
A mi em cauria la cara de vergonya
Moltes persones s'excusen en que l'atletisme o el ciclisme són dels esports més durs que hi ha, i acceptarien l'ús del dopping en aquests esports.
Guanyar, guanyar i guanyar sense pensar en la nostra salut tant física com psíquica, ja que estàs enganyant-te a tú mateix i als demés.
En definitiva, no es tinc gens però gens a favor del dopping, ja que a més a més de perjudicar la teua salut, desprestigies tot el que has fet abans i enganyes a molta gent que t'admira.
Lo bonico que es l'esport en estat pur!!!
Ale, a sopar!
